divendres, 27 d’abril de 2012

GORGUES DEL CADI INFERIOR

Cadi inferior, un descens permès només de l'1 d'agost al 19 de setembre. Amb combinació de vehicles, l'aproximació a través d'un bosc preciós és de 30 min, seguits d'unes 5 hores aprox de descens per molts tobogans, diferents ràpels fora i sota cascada, algun saltet... atenció, patina bastant i l'aigua és molt freda. Retorn 1 horeta.






divendres, 13 d’abril de 2012

PIC DE LA GELA 2851m

Ascensió amb esquis de muntanya al Pic de la Gela des de Piau-Engaly amb en Manel B. Fotos: Ernest A. 7/04/2012




Des de el darrer aparcament de Piau-Engaly seguir tota la vall de Badet fins l’Horqueta de Chermentas (2439m)
La vall de Badet amb el Campbieil (3173m) a l'esquerra.


Al fons a la dreta tenim l'imponent mur del pic de la Gela i l'Horqueta de Chermentas, coll d'obligat pas.

L’Horqueta de Chermentas (2439m).
L'itinerari i la pendent son impresionants... una caiguda pot suposar veure la vall de Barroude des de l'aire!
A partir del coll la pendent augmenta considerablement, primer S3 i mes amunt S4.
Desnivell: 1050m. Descens: S3-S4 des de el cim fins a la Horqueta i S2-S1 fins a l’aparcament. El tram final es molt arriscat en cas de neu gelada o inestable
En Manel Borrell va disfrutar obrint traça tota l'estona fins al capdamunt del cim


La pala final fa respecte, cal tenir molta cura amb l'estat de la neu. Prohibit pujar amb esquis amb neu gelada o inestable.
Les vistes i el recorregut son magnifics.


En Manel Borrell al cim! no hi ha qui el pari!

Si teniu la oportunitat de trobar bona neu, el descens fins al coll es una autentica pasada (Llàstima del guant a la foto... perdoneu).

Les nostres traçes.... Mes informació a la ressenya d’en Manel Garcia de la revista Vèrtex nº240 (Gener-febrer 2012, plana 79).


dimarts, 10 d’abril de 2012

CRESTA D'EN FERRAN

Una cresta amb trams molt bonics, sorprenents, variats i moooolt llarga que us portarà fins al Pic de Ferran 983m (Garrotxa)

La cova, es sens dubte el tram més diferent i sorprenent del recorregut, també ens caldrà grimpar per sortir d'ella. Es el punt mes “fresquet” de tota l'aresta, i el menys aeri!

 Sortim de la cova per un ressalt força vertical (IIIº), de seguida agafem el fil de la cresta...on veiem córrer els llangardaixos.

La cresta amb unes vistes magnifiques, es força variada, té trams molt afilats i drets, trams de caminar, grimpar...




 ..agulles per fer el “cabra” (i quin estil!)

Nous “pasets” i més trams aeris ens fan guanyar alçada ràpidament, per tornar a baixar al cap de poc!
Una bona instal·lació de ràpel ens deixa al coll on de seguida trobarem el IVº. Superat el pas, una petita escalada de III ens durà de nou al fil de la cresta.
S’han acabat les dificultats de la cresta, ara toca un puja i baixa que no acaba mai, i on cal estar atents als precipicis. Amb les darreres llums arribem al Pic de Ferran. Un dia complert!